
“- Al sud de la frontera, a l’oest del sol –va dir.
- A l’oest del sol?
- Existeix, un lloc així –va fer. No has sentit parlar d’una malaltia que es diu hysteria siberiana?
- No.
- Ho vaig llegir en algun lloc fa molt temps. Potser quan feia primer o segon a l’institut. No recordo en quin llibre era, però el fet és que afecta els pagesos que viuen a Sibèria. Intenta imaginar-t’ho. Ets pagès i vius tot sol a la tundra siberiana. Cada dia llaures els camps. Fin son t’arriba la vista, no hi ha res. Al nord, l’horitzó, a l’est, l’horitzó, al sud, l’horitzó, a l’oest, l’horitzó. Res més. Cada matí, quan el sol s’alça per l’est, vas a treballar als camps. Quan el sol és ben amunt, descanses i dines. Quan es pon per l’oest, tornes a casa a dormir.
- No s’assembla gaire a la vida que fa el propietari d’un bar d’Aoyama.
- No, no gaire –va fer amb un somriure. Alesmores va inclinar el cap lleugerament-. Tanmateix, el cicle continua, any rere any.
- Però a Sibèria no llauren pas els camps, a l’hivern.
- A l’hivern descansen, és clar –va dir-. Es queden a casa i fan altres feines. Quan arriba la primavera, tornen a surtir als camps. Ets aquest pagès. Imagina-t’ho.
- Molt bé –vaig dir.
- I aleshores, un dia es mor alguna cosa dintre teu.
- Què vols dir?
Va fer que no amb el cap.
- No ho sé. Alguna cosa. Dia rere dia veus com el sol surt per l’est, travessa el cel i es pon per l’oest, però un bon dia alguna cosa es trenca a dintre teu i es mor. Deixes l’arada i, sense pensar en res, comences a caminar cap a l’oest. Cap a l’oest del sol. Continues caminant com un posseït, un dia rere l’altre, sense menjar ni beure, fins que caus a terra i et mors. Això és la hysteria siberiana.
Vaig intentar evocar la imatge d’un pagès siberià mor, estirat a terra de bocaterrosa.
- Però qué hi ha, a l’oest del sol? –li vaig preguntar.
Va tornar a fer que no amb el cap.
- No ho sé. Potser no hi ha res. O potser hi ha alguna cosa. Sigui com sigui, deu ser diferent del sud de la frontera.”
Haruki Murakami. L’amant perillosa: al sud de la frontera, a l’oest del sol. Barcelona: Empúries, 2003. 175 pág.
- A l’oest del sol?
- Existeix, un lloc així –va fer. No has sentit parlar d’una malaltia que es diu hysteria siberiana?
- No.
- Ho vaig llegir en algun lloc fa molt temps. Potser quan feia primer o segon a l’institut. No recordo en quin llibre era, però el fet és que afecta els pagesos que viuen a Sibèria. Intenta imaginar-t’ho. Ets pagès i vius tot sol a la tundra siberiana. Cada dia llaures els camps. Fin son t’arriba la vista, no hi ha res. Al nord, l’horitzó, a l’est, l’horitzó, al sud, l’horitzó, a l’oest, l’horitzó. Res més. Cada matí, quan el sol s’alça per l’est, vas a treballar als camps. Quan el sol és ben amunt, descanses i dines. Quan es pon per l’oest, tornes a casa a dormir.
- No s’assembla gaire a la vida que fa el propietari d’un bar d’Aoyama.
- No, no gaire –va fer amb un somriure. Alesmores va inclinar el cap lleugerament-. Tanmateix, el cicle continua, any rere any.
- Però a Sibèria no llauren pas els camps, a l’hivern.
- A l’hivern descansen, és clar –va dir-. Es queden a casa i fan altres feines. Quan arriba la primavera, tornen a surtir als camps. Ets aquest pagès. Imagina-t’ho.
- Molt bé –vaig dir.
- I aleshores, un dia es mor alguna cosa dintre teu.
- Què vols dir?
Va fer que no amb el cap.
- No ho sé. Alguna cosa. Dia rere dia veus com el sol surt per l’est, travessa el cel i es pon per l’oest, però un bon dia alguna cosa es trenca a dintre teu i es mor. Deixes l’arada i, sense pensar en res, comences a caminar cap a l’oest. Cap a l’oest del sol. Continues caminant com un posseït, un dia rere l’altre, sense menjar ni beure, fins que caus a terra i et mors. Això és la hysteria siberiana.
Vaig intentar evocar la imatge d’un pagès siberià mor, estirat a terra de bocaterrosa.
- Però qué hi ha, a l’oest del sol? –li vaig preguntar.
Va tornar a fer que no amb el cap.
- No ho sé. Potser no hi ha res. O potser hi ha alguna cosa. Sigui com sigui, deu ser diferent del sud de la frontera.”
Haruki Murakami. L’amant perillosa: al sud de la frontera, a l’oest del sol. Barcelona: Empúries, 2003. 175 pág.