De vegades se sent sola, però freqüenta la biblioteca del Club i n’agafa tres o quatre llibres cada vegada. Hi ha moltes coses per saber i aprendre. Llegeix sobre Beethoven, sobre el cultiu de l’arròs a la Xina, biografies de primers ministres anglesos, i troba consol en el fet que mai no es quedarà sense llibres. Allà també hi ha un piano i l’encarregada li ha dit que pot tocar-lo fora d’hores si ho pacta abans. Hi va al capvespre, quan fa menys calor, i toca durant una hora més o menys, mentre el personal neteja al seu voltant. Hi va prou tard perquè totes les conegudes que hi podria trobar hagin acabat de prendre el te i hagin marxat a casa a preparar el sopar, a reunir-se amb els seus marits i fills que omplen les habitacions de xerrera i soroll, tan diferent de casa seva.
Janice Y. K. Lee. La professora de piano. Barcelona: Salamandra; La Magrana, 2009. 381 pág.
No hay comentarios:
Publicar un comentario